La Vida a través d'una Lent De càmera

L'altra setmana, mentre estava assegut amb un home de mitjana edat anomenat Paul, em vaig trobar especialment tocat per la nostra conversa. Acabava de tornar de les seves primeres vacances en anys i estava descrivint els moments més destacats. "No em podia creure el bonic que era l'oceà", va comentar. "Mai havia vist un oceà abans, i després poder veure palmeres en persona, i fins i tot tocar-les. Va ser increïble".

Va començar a buscar una sèrie de fotografies al seu telèfon, cadascuna mostrava una imatge d'una palmera. Alguns arbres es trobaven al costat de la platja, mentre que d'altres s'alineaven a la vora de la carretera, cadascun semblava pertànyer a la casa que hi havia darrere. Alguns tenien múltiples troncs, i altres tenien una línia elegant i doblegada. Algunes de les seves fotos representaven el mateix arbre, però des de diferents angles i perspectives.

Tot i que he vist moltes palmeres a la meva vida, mai he vist que algú apreciés realment una palmera. Això és el que em va emocionar. En totes les meves vacances a llocs càlids i assolellats, mai se m'ha passat pel cap haver-me'n fixat tant en aquests arbres. Sempre han estat només part del teló de fons i una cosa que he donat per fet.

Tanmateix, he conegut la meva pròpia versió de la palmera de Paul. Quan vaig viatjar a Indonèsia fa uns quants anys, em vaig trobar amb la boca oberta davant dels arrossars en terrasses que apareixien a cada revolt i racó. Em vaig adonar de la perplexitat del taxista davant les meves peticions reiterates perquè s'atés per poder fer més fotos d'aquestes precioses obres d'art. Per a ell, eren tan corrents com una palmera per a un floridià, o un roure per a un de nosaltres, els habitants del mig oest.

Quan vaig tornar a casa, vaig començar a guardar la meva càmera al calaix on es guarda amb seguretat fins al següent recital o moment del pastís d'aniversari. Però després m'ho vaig pensar dues vegades. Em va sorprendre que quan viatjo a llocs nous, sempre trec la càmera per capturar imatges noves i interessants. Em prenc el temps, fins i tot a la meva manera d'aficionat, per mirar els objectes directament de costat i de costat, i sovint em sorprèn la bellesa i la singularitat revelades a través de la lent de la càmera.

Em vaig preguntar, això podria funcionar al revés?

Què passaria si tragués la meva càmera, o potser fins i tot només m'imaginés treure la meva càmera, durant moments habituals i familiars de la vida quotidiana. Un gest com aquest m'animaria a començar a veure llocs i objectes comuns com a dignes d'una fotografia, dignes com ho eren les palmeres per a Paul i que el paisatge indonèsia ho era per als meus ulls visitants?

Sovint, quan ens movem ràpidament d'una cosa a l'altra, realment no veiem el que ens envolta de la manera que ho fem quan estem de viatge. Sembla que aquesta qualitat d'atenció és una de les primeres coses que perdem quan els nostres dies s'omplen de compromisos i activitats. Només penseu que si arribem a la nostra cuina cada matí de la mateixa manera que podríem arribar a una destinació de vacances, agafant i apreciant les característiques distintives dels objectes que ens envolten. Si haguéssim d'adoptar aquesta actitud a la nostra vida quotidiana, potser ens trobaríem fent fotografies de la llum solar que entra per la finestra de la cuina, o del rovell d'ou pujant a la nostra paella.

Val la pena experimentar amb aquesta pràctica de càmera, tant si triem que el nostre objectiu sigui literal o metafòric. Quan pensem com ho podria fer un fotògraf, comencem a mirar les coses d'una manera nova: notant detalls invisibles dins dels objectes quotidians i potser fins i tot tornant-nos a encantar amb el món familiar que ens envolta.

Aquesta manera de notar és una cosa que podem fer fins i tot enmig dels nostres dies ocupats. És una de les poques coses que podem fer que no requereixi temps addicional... només un canvi en la manera de prestar atenció.

A mesura que avanceu aquest dia, observeu quines instantànies potencials existeixen. Com els podríeu emmarcar i quins detalls destacaríeu?

Presta atenció a les imatges més habituals i extraordinàries que els teus ulls i ment capten avui.