Redueix la velocitat i presta atenció a la teva respiració . No és només un consell de sentit comú. També reflecteix el que ensenyen la meditació, el ioga i altres teràpies per reduir l'estrès: que centrar-se en el moment i el ritme de la nostra respiració pot tenir efectes positius en el nostre cos i la nostra ment. Un estudi recent al Journal of Neurophysiology pot donar suport a això, revelant que diverses regions del cervell relacionades amb l'emoció, l'atenció i la consciència corporal s'activen quan prestem atenció a la nostra respiració.
La respiració ritmada implica inhalar i exhalar conscientment segons un ritme establert. Per exemple, podeu inspirar durant quatre recomptes, expirar durant sis i repetir. Les investigacions prèvies mostren que els exercicis de respiració ritmada poden centrar l'atenció i regular el sistema nerviós . Fins ara, però, sabem poc sobre com això afecta la funció cerebral en humans.
Aquestes troballes representen un avenç perquè, durant anys, considerem que el tronc cerebral és el responsable del procés de respiració. Aquest estudi va trobar que la respiració ritmada també utilitza xarxes neuronals més enllà del tronc cerebral que estan lligades a l'emoció, l'atenció i la consciència corporal. En aprofitar aquestes xarxes mitjançant la respiració, obtenim accés a una eina poderosa per regular les nostres respostes a l'estrès.
El teu cervell en respiració ritmada
En aquest estudi, els investigadors de l'Institut Feinstein d'Investigació Mèdica volien entendre millor com respon el cervell als diferents exercicis de respiració. Van reclutar sis adults que ja s'estaven sotmesos a un control EEG intracranial per a l'epilèpsia. (El seguiment de l'EEG consisteix a col·locar elèctrodes directament al cervell per registrar l'activitat elèctrica i veure on s'originen les convulsions.) A aquests adults se'ls va demanar que participessin en tres exercicis de respiració mentre es monitoritzava el seu cervell.
En el primer exercici, els participants van descansar amb els ulls oberts durant uns vuit minuts mentre respiraven amb normalitat. A continuació, van accelerar la respiració a un ritme ràpid durant poc més de dos minuts, mentre respiraven pel nas, i després van tornar a reduir la velocitat a la respiració regular. Van repetir aquest cicle vuit vegades.
En el següent exercici, els participants van comptar quantes vegades van inspirar i expirar durant intervals de dos minuts i van informar quantes respiracions havien fet. Els investigadors van controlar quantes respiracions van prendre els participants durant cada interval, observant quan les respostes eren correctes i incorrectes.
Finalment, els participants van completar una tasca d'atenció mentre portaven un dispositiu que supervisava el seu cicle respiratori. En ella, van veure una pantalla de vídeo que contenia cercles negres en diferents ubicacions fixes. Se'ls va demanar que premeu una de les quatre tecles del teclat el més ràpidament possible quan van veure que un dels cercles canviava de negre a blanc.
Al final de l'estudi, els investigadors van mirar com variaven les taxes respiratòries dels participants en diferents tasques i van observar si la seva activitat cerebral canviava en funció de la tasca que fessin. Van trobar que la respiració afecta les regions del cervell, com ara l'escorça i el mesencefalo, de manera més àmplia del que es pensava.
Gestionar l'estrès: tot està a la respiració?
El que van trobar va ser una major activitat a través d'una xarxa d'estructures cerebrals, inclosa l'amígdala, quan els participants respiraven ràpidament. L'activitat a l'amígdala suggereix que la respiració ràpida pot provocar sentiments com ansietat, ira o por. Altres estudis han demostrat que tendim a estar més en sintonia amb la por quan respirem ràpidament. Per contra, pot ser possible reduir la por i l'ansietat frenant la nostra respiració.
El present estudi també va identificar una forta connexió entre la respiració intencionada (és a dir, ritmada) i l'activació dels participants a l'ínsula. L'insula regula el sistema nerviós autònom i està vinculada a la consciència corporal. Estudis anteriors han relacionat la respiració intencionada amb l'activació insular posterior, cosa que suggereix que prestar especial atenció a la respiració pot augmentar la consciència dels estats corporals, una habilitat clau apresa en pràctiques com el ioga i la meditació.
Finalment, els investigadors van assenyalar que quan els participants van seguir amb precisió la seva respiració, tant l'ínsula com l'escorça cingulada anterior, una regió del cervell implicada en la consciència moment a moment, estaven actius.
Tot plegat, els resultats d'aquest estudi donen suport a un vincle entre els tipus de respiració (ràpida, intencionada i atencional) i l'activació de les estructures cerebrals implicades en el pensament, el sentiment i el comportament. Això planteja la possibilitat que estratègies de respiració particulars es puguin utilitzar com a eina per ajudar les persones a gestionar els seus pensaments, estats d'ànim i experiències.
Aquest article es va publicar originalment a Mindful.org, una organització sense ànim de lucre dedicada a inspirar, guiar i connectar qualsevol persona que vulgui explorar l'atenció plena. Veure l' article original .
COMMUNITY REFLECTIONS
SHARE YOUR REFLECTION