Així doncs, a Uganda, vam mirar aquest text de la dona del capítol 7 de Lluc que entra a la casa de Simó el fariseu. I no era benvinguda, però en realitat feia els deures de l'amfitrió. I és increïble perquè Jesús hauria estat estirat a terra. I després en grec, diu que es va girar cap a ella i va parlar amb Simon, que hauria estat l'amfitrió. El seu cap estava ara cap a l'amfitrió, girant-se cap a aquesta dona. I diu a Simó: "Veus aquesta dona? I tu què veus?" I aquestes són les maneres en què el text de l'Evangeli ens crida a mirar al nostre voltant d'una manera sorprenent. I una vegada, en una d'aquestes trobades, hi va haver una situació increïble en què uns 9 o 10 de nosaltres en una habitació, gent que havíem triat anar i venir, venien de manera justa, amb molta cautela amb les persones lesbianes, gais, bisexuals i trans.
MS. TIPPETT: I això on era?
SR. Ó TUAMA: Això va ser a Belfast.
MS. TIPPETT: A Belfast, sí.
SR. Ó TUAMA: I al final de la trobada de dos dies, un dels homes que havia triat ell mateix la paraula "fonamentalista" per descriure's com a cristià. I va dir: "Tinc una pregunta per a tots els homosexuals de la sala". I una part de mi volia dir: "No ens agrada aquesta paraula". Però de totes maneres, vaig pensar: "Primer escoltem la pregunta", perquè... ja ho saps. I diu: "Vull saber quantes vegades des que ens hem trobat junts en l'últim temps, les meves paraules et van fer mal". I algú al meu costat va dir: "Ah, ets encantadora. Ets molt agradable".
I ell va dir: "No. No em patronis. Quantes vegades t'han fet mal les meves paraules?" I el company del meu costat va començar a comptar: "Un, dos, tres, quatre". I després diu: "M'he rendit després de la primera hora". Llavors aquest home, que havia arribat als límits de la seva pròpia comprensió i va demanar als altres que ajudessin a omplir aquesta vora amb informació i visió, va dir: "M'estàs dient que és dolorós per a tu estar al meu voltant?" I algú va anar: una dona a l'habitació va dir: "Sí, ho és".
I va ser ell qui es va capellà en aquell espai. I no podria haver fet això. Com a facilitador de la sala, no podria, com si hagués dit: "T'adones que les teves paraules són contundents?" res d'això hauria estat suficient. Perquè el que se'l portava era el poder transformador de la trobada humana en la relació. No érem residencials.
I, curiosament, havia preguntat: estàvem parlant unes quantes nits abans de televisió, i deia que el seu programa preferit era aquest programa polític de la BBC un dijous a la nit. I vaig dir: "La meva parella ho produeix". I ell va dir: "Què?" I després va repassar tots els noms perquè és una mena de friki que coneixia tots els noms de l'equip de producció.
MS. TIPPETT: [ riu ] Sabia tots els noms. D'acord.
SR. Ó TUAMA: I ell el va esmentar pel seu nom, va esmentar Pau pel seu nom. I de sobte, va dir: "Ho gaudeixen?" I tenia tota aquesta informació que volia demanar, i la curiositat es va desplegar entre nosaltres. I crec que, i compartir tasses de te, va ser una de les coses que va contribuir al fet que demostrés, i em va convertir, la seva capacitat per fer aquesta pregunta. Vaig sortir només d'anar; vull de les maneres en què sóc l'autor de l'hostilitat real i la manca de comprensió i el pensament mandrós. Vull ser algú com ell, que digui: "Digues-me com és sentir com parlo perquè he de canviar-me". També vaig anar a convertir-me en aquest sentit.
MS. TIPPETT: Però saps, crec que això també parla d'una altra idea que tu i jo hem discutit i explorat junts, i que ha sorgit aquests dies a Irlanda del Nord, que és la urgència de crear espais on es pugui fer aquest tipus de connexió humana. Fins i tot allò normalitzador de "Oh, conec el programa de televisió en què treballa la vostra parella", que no tractava del tema, però va fluir a la relació, però també, on podríeu arribar a aquell moment de conversió per a tots dos.
Vull dir, això: Corrymeela és un lloc, és la creació d'un lloc on les persones les vides de les quals estaven amenaçades durant els Troubles literalment van fugir aquí, físicament, per estar segurs. Crec que el que estàs parlant és tan rellevant i ressonant per a la vida nord-americana ara mateix. I una cosa que experimento és que la gent desitja començar: volen tenir aquest tipus de trobades a les seves comunitats, com ara on viuen, molt a prop de casa. I no saben com començar. I aquesta qüestió d'aconseguir les persones adequades a la sala: com començaríeu a donar un consell al respecte a partir del que coneixeu?
SR. Ó TUAMA: Suposo que la pràctica de Corrymeela durant tots aquests anys ha estat ser un lloc d'històries, i que dins d'això, la societat, la religió, la política, el dolor, es troben dins d'aquestes històries. No existeixen de manera abstracta. Aquests conceptes com la societat cívica existeixen en les persones, al costat de les persones, al costat de les persones, al costat de les persones. I de vegades és una experiència molt conflictiva.
I una de les coses que crec que és realment important per a moltes organitzacions de bona voluntat, i Corrymeela és una d'entre moltes d'Irlanda del Nord, això és realment important a dir, és el reconeixement per dir: "On són les limitacions de la nostra comprensió?" "Tenim amistats?" I agraeixo molt quan la gent es posa en contacte així: la pregunta, sovint, és dir: "Hi ha punts de connexió humana on tranquil·lament puguis dir a la gent:" Em pots ajudar a entendre això?" I potser llavors participaràs en aquest fantàstic argument de ser viu d'una manera tan dinàmica que sigui molt divertit o realment animador. I pots tenir un desacord molt fort. I això és el contrari de tenir por de la por perquè això ho pots crear.
Quan Corrymeela va començar l'any 65, algú que no entenia una gran comprensió de l'antiga etimologia irlandesa havia dit: "Oh, 'Corrymeela' significa 'turó d'harmonia'". I la gent deia: "Que bonic. Increïble. Turó d'harmonia. No és encantador?" I uns 10 anys més tard, algú que realment sabia de què parlaven quan es tractava de l'etimologia irlandesa antiga va dir: "Bé, és una mena de 'lloc d'encreuaments grumolls'".
[ rialles ]
SR. Ó TUAMA: I en aquesta etapa, ja havien passat 10 anys. I la gent deia: "Oh, gràcies a Déu". [ riu ] "El lloc ens pot mantenir quiets perquè no hem estat genials en harmonia a part de la cançó ocasional".
MS. TIPPETT: Sí, bé, qui és? [ riu ]
SR. Ó TUAMA: Sí, però això dóna —i la gent de vegades ho diu— quan estem en debats de la comunitat, digues: "Això és un encreuament una mica gruixut per a nosaltres". I dóna espai i permís per dir: "Sí, ho és". I en realitat això és, fins i tot el nom d'això és part del que ens podria ajudar i ser una comprensió encantadora i sàvia sobre què és l'èxit perquè aquest, en si mateix, és un lloc molt bo per arribar, dir que "aquí" és que això és difícil.
[ música: "Fáinleog (Wanderer)" de The Gloaming ]
MS. TIPPETT: Sóc la Krista Tippett, i això és On Being . Avui, a Irlanda del Nord amb el teòleg, poeta i sanador social Pádraig Ó Tuama.
[ música: "Fáinleog (Wanderer)" de The Gloaming ]
MS. TIPPETT: Has esmentat en un moment que —crec que dius que no t'agradava el llibre El zen— , què és?
SR. Ó TUAMA: Zen i l'art del manteniment de motos .
MS. TIPPETT: Zen i l'art del manteniment de motos . Però que hi ha aquesta paraula...
SR. Ó TUAMA: Una paraula encantadora, sí.
MS. TIPPETT: Una paraula...
SR. Ó TUAMA: He estat llegint Henri Nouwen i vaig pensar: "Quan llegeixi Zen i l'art del manteniment de motos , em tornaré tan savi com Henri Nouwen". I després vaig llegir el llibre i vaig dir: "Estic avorrit", en part perquè no entenc les motos.
MS. TIPPETT: [ riu ] Sí.
SR. Ó TUAMA: Suposo que això va ser el principi. Hauria d'haver parat atenció a això.
MS. TIPPETT: Però aquesta paraula, mu .
SR. Ó TUAMA: Mu .
MS. TIPPETT: MU.
SR. Ó TUAMA: Hi ha un concepte budista on, si estàs fent una pregunta pobra, si es fa una pregunta, digues: "Ets això o allò?" Que el que Robert Pirsig diu que pots respondre, segons el seu relat de la tradició zen, pots respondre amb aquesta paraula mu , MU, que significa: "Desfer la pregunta, perquè hi ha una pregunta millor per fer". La pregunta que s'està fent és limitant, i no tindreu una bona resposta de res.
Aquesta pregunta ens falla, no importa les respostes posteriors. I crec que és una manera realment deliciosa d'entendre el món. I crec que de vegades es plantegen preguntes sobre Jesús en la nostra retòrica pública sobre el cristianisme: "Què fem aquí?" "Què hi fem?" "És correcte?" "És correcte?" "Em permet ser gai i cristià?" per exemple, va ser la pregunta que em va assolir durant anys. I crec que, en cert sentit, Déu ens diu, potser en silenci en les nostres oracions, " Mu ", perquè hi ha millors preguntes per fer. I fer una pregunta més sàvia ens pot fer arribar a fer preguntes encara més sàvies, mentre que certs tipus de preguntes només entrinren la por.
MS. TIPPETT: Sí. Bé, també les preguntes més sàvies obtindran respostes més sàvies.
SR. Ó TUAMA: Sí. Sí. Tens raó.
MS. TIPPETT: I això ens portarà junts per un camí diferent.
SR. Ó TUAMA: Totalment. I potser l'un cap a l'altre, i la trobada humana, i la possibilitat de dir: "Aprendré alguna cosa d'algú". Jo solia ser capellà d'una escola a West Belfast i em vaig formar, i vaig fer una mica d'espiritualitat ignasiana. I solia fer reflexions sobre... reflexions d'oració amb joves d'11 anys, West Belfast, joves hilarants. I ens reuniríem al voltant i encendíem una espelma i teníem un bol de pregària, i només creíem una mica de tranquil·litat. I després faríem una imaginativa reflexió ignasiana on els joves passejaven amb Jesús.
I va ser només un any que vaig tenir aquesta feina, i aquell any, em va encantar aquesta feina perquè cada dia pensava: "Vaig a conèixer a Jesús tal com l'han comissariat i narrat per nens d'11 anys de l'oest de Belfast". I eren divertits. Una noia va dir: "Sí, Jesús va venir caminant per l'aigua vestit amb un tutú morat i un sostenidor de coco". Vaig pensar: "Déu meu". [ riu ] "Aquest no és el Jesús que conec". I després per... han de fer un dibuix per al Bisbe. I ella va dir: "No sóc gaire bo dibuixant". Vaig dir: "Gràcies a Déu perquè m'agradaria mantenir la meva feina".
[ rialles ]
SR. Ó TUAMA: Potser era per a mi.
MS. TIPPETT: Els altres tipus d'històries, i crec que eren nens més petits en un entorn diferent en el qual vas ensenyar, també vas rebre aquesta pregunta: "Pádraig, Déu ens estima?"
SR. Ó TUAMA: Ah, sí. En realitat, era en la mateixa feina. Sí.
MS. TIPPETT: Aleshores, per què va crear els protestants?
SR. Ó TUAMA: Era divertida. Ella era una de les meves preferides. Era increïble en el futbol i només deia tot el que pensava. Estava parlant d'alguna cosa, ella estava clarament avorrida, i diu: "Pádraig, respon'm una pregunta". I vaig dir: "D'acord". I ella diu: "Déu ens estima, oi?" Vaig dir: "D'acord". Estava exposant la seva premissa. I després vaig dir: "D'acord. Estic amb tu".
MS. TIPPETT: [ riu ] Ella era una filòsofa.
SR. Ó TUAMA: Sí, totalment. I llavors ella diu: "I Déu ens va fer, oi?" D'acord. Sabia que aquestes no eren les preguntes realment importants. I llavors ella diu: "Contesta'm això: per què Déu va fer protestants?" Vaig dir: "M'has de dir una mica més sobre la teva pregunta". I ella diu: "Bé, ens odien, i l'odien". I com que sabia que era brillant en el futbol, vaig dir: "Conec molts protestants que et voldrien al seu equip de futbol". I ella va dir: "De debò?" Perquè ella, ella, en aquest petit incident mig còmic i mig aterridor, està explicant una història de tota una societat.
Com que ha estat educada i està reflectint alguna cosa, això només va ser, això és el 2011. Així que va ser 13 anys després que s'hagués signat l'Acord del Divendres Sant. No havia nascut quan es va signar l'Acord del Divendres Sant. I, tanmateix, aquestes són maneres en què aquestes històries, i ja heu esmentat el sectarisme abans, i una de les millors definicions de sectarisme prové d'un llibre de Cecelia Clegg i Joe Liechty, i diuen: "El sectarisme ha anat malament la pertinença".
MS. TIPPETT: La pertinença ha anat malament.
SR. Ó TUAMA: Ha anat malament.
MS. TIPPETT: I ells, en aquest llibre, menciones...
SR. Ó TUAMA: L'escala del sectarisme.
MS. TIPPETT: L'escala. I què és això? I l'escala...
SR. Ó TUAMA: L'escala d'ells comença: crec que hi ha uns 14 o 15 punts. La primera part de l'escala és: "Tu ets diferent. Jo sóc diferent". Bé. I el punt 15 és: "Ets demoníac". I aquesta és la paraula que utilitzen en totes les escales fins a això: una de les peces...
MS. TIPPETT: I com més baixes d'aquesta escala, més violència...
SR. Ó TUAMA: Com més perill. Sí.
MS. TIPPETT: Es torna perillós.
SR. Ó TUAMA: Com més ho justifiques, perquè si algú és el dimoni, doncs, en general, te'n desfàs. Una de les escales, i és a dir: "Per tenir raó, és important que cregui que estàs equivocat". I maneres en què això és realment viu com és. I crec que el que heu dit en termes de reconeixement que, per fràgil i limitat com ha estat el nostre procés aquí, Irlanda del Nord s'ha transformat i s'ha implicat en això: polítics, pacificadors, víctimes i perpetradors, i totes aquestes paraules limitades com aquesta. Persones que han dit: "Em vaig quedar atrapat en alguna cosa" i ara han fet aportacions extraordinàries. Molta gent de bona voluntat, valentia i protesta dient: "Podem trobar una manera de viure bé junts". I aquesta pot ser l'esperança.
MS. TIPPETT: I això és molt esperançador...
SR. Ó TUAMA: És així.
MS. TIPPETT: ...pensar que tens col·lectivament —incloent persones que eren violentes, que ho eren— «terroristes» és una d'aquestes paraules, però que en realitat es van traslladar col·lectivament des d'aquell lloc en l'espectre de demonitzar els altres cap, no necessàriament estar d'acord o estimant-se en termes de sentir-se jubilosos en la presència dels altres, sinó fent aquest moviment...
SR. Ó TUAMA: I donant garanties compromeses a la seguretat de l'altre. I trobar maneres en què podem dir: "Aquest pot ser un lloc on els nostres desacords es produiran en un to més savi i en un to més segur". I crec que és un lloc molt útil per estar. Vull dir, perquè la implicació que estar d'acord els uns amb els altres és el que garanteix la seguretat es veu soscavada immediatament per totes les experiències familiars, com, només ho sabem. I les amistats, això és el que sabem.
Poques vegades l'acord ha estat el mandat de les persones que s'estimen. Potser en algunes coses, però en realitat, quan mires a algunes persones que són amants i amics, dius que poden estar molt en desacord en coses, però d'alguna manera són: m'agrada la frase "l'argument d'estar viu". O en irlandès, quan parles de confiança, hi ha una bonica frase de West Kerry on dius: " Mo sheasamh ort lá na choise tinne ", "Tu ets el lloc on em trobo el dia que em fan mal als peus". I aquest és un llenguatge suau i amable, però és molt robust. Això és el que podem tenir els uns amb els altres.
I és tan físic, aquesta comprensió tan bonica. I podeu trobar-ho els uns amb els altres, fins i tot quan penseu coses diferents sobre quina jurisdicció estem o hauríem d'estar. Podeu trobar que sou el lloc on em trobo el dia que em fan mal els peus. I aquest és un llenguatge suau i amable, però és molt robust. I forma part del firmament que sosté el que significa ser humà. Això és el que podem tenir els uns amb els altres.
I ens fallen els titulars que només demonitzen l'altre i són mandrosos. I quan puc llegir un titular sobre mi mateix i dir: "No em reconec a mi mateix en l'idioma que s'hi parla", ens falla. Però ens avala quelcom que té una qualitat de virtuts profundes de bondat, bondat, curiositat i l'empenta i el gaudi de dir: "Sí, no estem d'acord". Però això cura alguna cosa i, en un context psicològic, conté alguna cosa que en realitat és un vaixell de seguretat i comunitat profunda.
MS. TIPPETT: D'acord. Vaig a saltar-me totes les meves altres preguntes brillants.
[ rialles ]
MS. TIPPETT: Només vull llegir això, sobre el poder de la idea de pertinença: "Ens crea i ens desfà a tots dos". I també vas escriure: "Si l'espiritualitat no parla d'aquest poder, llavors parla de poc". Crec que el que m'agradaria que fessis és llegir el final del teu llibre. I jo el tinc, o el tens tu.
SR. Ó TUAMA: Aquí mateix.
MS. TIPPETT: D'acord. Així que començaria per, sí, "Ni jo ni els poetes que estimo..."
SR. Ó TUAMA: És clar.
"Ni jo ni els poetes que estimo hem trobat les claus del regne de l'oració i no podem obligar Déu a ensopegar amb nosaltres on estem asseguts. Però sé que és una bona idea asseure'ns de totes maneres. Així que cada matí m'assec, m'agenollo, esperant, fent amistat amb l'hàbit d'escoltar, esperant que m'escoltin. Allà, saludo a Déu en el meu caos, desordenat, desordenat. Llit desfet, el meu desig i el meu problema, saludo la distracció i el privilegi, saludo el meu estimat i desconcertat Jesús, reconec i saludo les meves històries controlades i incontrolables, la meva història desdoblada, el meu cos no estimat, ho diré, no ho faré Conec el meu petit món i espero poder conèixer el món més gran aquell dia, saludo la meva història i espero poder oblidar la meva història durant el dia, i espero poder escoltar algunes històries i saludar algunes històries sorprenents durant el llarg dia. Saludo Déu, i saludo el Déu que és més Déu que el Déu que saludo. / Hola a tots, dic, mentre el sol surt per sobre de les xemeneies del nord de Belfast. / Hola.”
MS. TIPPETT: No sé si necessitem una pregunta. No obstant això, quan llegeixi això, seré molt sincer i diré: oh, aquí hi ha una cosa que no he dit que és honesta que encara vull dir-te. És una mica - es torna tan clar al teu llibre, sobretot, que ets tan dur amb tu mateix. Com…
SR. Ó TUAMA: De veritat?
MS. TIPPETT: Oi? I expliques aquesta història sobre el teu amic Rory, que diu...
SR. Ó TUAMA: Sí. [ riu ]
MS. TIPPETT: …"Aquí és l'única cosa que sé de tu, Pádraig, sempre poses les coses més difícils". [ riu ]
SR. Ó TUAMA: Sí, sí. I estava preparat perquè ho fes... Estava preparat amb gran modèstia per rebre un compliment en aquella situació.
[ rialles ]
SR. Ó TUAMA: Em va desfer.
MS. TIPPETT: Sí. I tu ets una d'aquestes persones —i em reconec una mica en tu—, aportes molt consol a altres persones i esperances a altres, però has lluitat molt.
SR. Ó TUAMA: Sí, totalment.
MS. TIPPETT: Sí. I tenia molta curiositat: m'encanten aquestes pàgines. Em va encantar aquesta imatge de tu resant i com reses.
SR. Ó TUAMA: Sí. M'encanta resar. Com prier del francès, "demanar". I el que m'agrada d'aquesta paraula és que no requereix creença. Només requereix un reconeixement de la necessitat. I crec que el reconeixement de la necessitat és quelcom que ens porta a un llenguatge profund i comú sobre què significa ser humà. I si no, si no esteu en la situació en què sabeu que necessiteu, bé, teniu sort. Però ho seràs. Això no durarà massa temps. La necessitat està passant de tantes maneres, a molts nivells, a les persones, a les societats i a les comunitats.
I suposo que realment penso que l'oració no és només posar nom o preguntar, sinó només saludar el que és i tractar de ser valent, intentar ser valent en aquesta situació i tractar de ser generós amb tu mateix. Digues: "Aquí hi ha un dia en què em sento intimidat" o "Aquí és el dia; només estic esperant el final" o "Aquí és el dia en què tinc grans expectatives de plaer", perquè també poden ser preocupants.
I Ignasi adverteix a la gent que tingui un despreniment actiu, reconeixent les coses que us causaran una gran angoixa, així com les coses que us poden causar un gran plaer, poden ser coses que us distreuen del que ell anomena el vostre principi i fonament, que suposo que en definitiva entenc com a amor. I que aquest és el principi i el fonament del projecte humà, de la història humana, de la trobada humana, és avançar l'un cap a l'altre en l'amor.
I per trobar, com, a Corrymeela, parlem de viure bé junts. Que aquesta és la visió que tenim, viure bé junts. Això no vol dir estar d'acord. Això no vol dir que tot serà perfecte. Vol dir que en un context d'imperfecció i dificultat, podem trobar la capacitat i l'habilitat, així com la generositat i la cortesia, per conviure bé.
I crec que, a les hores del matí, dic hola a totes aquestes coses, i després intento saludar una mica el que sé que no passarà. I en aquest sentit, l'oració esdevé una manera en la qual es cultiva la curiositat i el sentit de la meravella. Perquè sàpigues que tornaré a això i que pugui saludar demà una cosa que avui ni tan sols hauria sabut. Així és com entenc l'oració d'aquesta manera. De tant en tant, Jesús apareix i diu alguna cosa interessant. [ riu ]
Sra Tippet: [ riu ]
SR. Ó TUAMA: A través de l'Evangeli. També llegeixo els Evangelis en irlandès perquè hi ha alguna cosa sobre la lectura del text en irlandès. M'encanta la riquesa de l'etimologia. I certes frases que, en realitat, és prou difícil de dir en irlandès de la manera com, com, a Irlanda, crec que tenim aquesta comprensió de "Per què utilitzar cinc paraules quan en pots utilitzar 50?" Així, de vegades, els textos són més llargs del que serien en grec o en anglès. Però és una cosa encantadora fer en aquest sentit perquè t'adones de la manera com aquests traductors han trobat una manera de dir alguna cosa que realment desenvolupi quelcom realment encantador.
MS. TIPPETT: Moltes gràcies.
SR. Ó TUAMA: És una alegria, Krista.
MS. TIPPETT: Gràcies.
SR. Ó TUAMA: És una alegria.
MS. TIPPETT: Gràcies.
[ aplaudiments ]
[ música: "Belfast" de Brian Finnegan ]
MS. TIPPETT: Pádraig Ó Tuama és el líder comunitari de Corrymeela, l'organització de pau i reconciliació més antiga d'Irlanda del Nord. Els seus llibres inclouen Sorry For Your Troubles , Readings From The Book Of Exile i In The Shelter: Finding a Home in The World .
PERSONAL: On Being hi ha Trent Gilliss, Chris Heagle, Lily Percy, Mariah Helgeson, Maia Tarrell, Marie Sambilay, Bethanie Mann, Selena Carlson i Rigsar Wangchuck.
[ música: "Belfast" de Brian Finnegan ]
MS. TIPPETT: Zoe Keating proporciona i composa el nostre preciós tema musical. I l'última veu que escolteu cantant els nostres crèdits finals a cada espectacle és l'artista de hip-hop Lizzo.
On Being es va crear a American Public Media. Els nostres socis finançadors inclouen:
L'Institut Fetzer, ajudant a construir la base espiritual per a un món amorós. Trobeu-los a fetzer.org.
Fundació Kalliopeia, treballant per crear un futur on els valors espirituals universals siguin la base de com cuidem la nostra llar comú.
La Fundació Henry Luce, en suport de Public Theology Reimagined.
La Fundació Osprey, un catalitzador per a vides empoderades, saludables i realitzades.
I la Lilly Endowment, una fundació familiar privada amb seu a Indianàpolis dedicada als interessos dels seus fundadors en la religió, el desenvolupament comunitari i l'educació.
COMMUNITY REFLECTIONS
SHARE YOUR REFLECTION